Category Archives: Festa Major

Escrit Festa Major any 2009

CAN CARRETAY

Aquest any la comissió organitzadora de la Festa Major d’Agell, que es celebra en honor de Santa Elena, m’ha suggerit dedicar aquest escrit a Can Carretay. Jo també penso que es adequat dedicar-lo a la casa on viu la persona de mes edat del veïnat i de tot Cabrera de Mar, la Sra. Teresa Pujol Recto

Can Carretay actualment s’escriu amb y grega al final, potser es incorrecte però es així com ho trobem escrit al document on consten els masos i cases antics de Cabrera al voltant de 1930, inclòs al llibre “Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac” de Josep M. Modolell.

Aquesta casa i els seus terrenys es troben a la cruïlla de la carretera d’Argentona amb el Camí de Sta. Elena, davant de Ca la Neus i Can Rectoret.

Fent una mica d’història a partir dels qui ho recorden, a Can Carretay hi visqué molt temps la família que l’hi donà nom. Hi ha qui diu que es deien Carrendai. No sabem de quin any es la casa, però per el gruix d’alguna de les seves parets deu ésser de finals del segle XVIII, amb posteriors ampliacions.

Mes endavant els Carretay o Carrendai la van vendre a els de Can Quadrada i van anar a Vilassar de Dalt. Després hi visqué de lloguer el Sr. Jaume Boet Fornells.

Aquest va comprar Can Carretay a un nou propietari, el Sr. Francisco Escorsa Maltes, avi dels quatre germans actuals propietaris de Can Xacó. La compra es va pagar amb un camp de garrofers i quaranta mil pessetes de l’època.

A la casa hi havia un gran roure, estret de baix i molt ample de dalt, que es va treure a l’eixamplar i asfaltar el Camí de Sta. Elena. També expliquen que aquesta va ser l’última casa del veïnat d’Agell en que es feia la bugada amb cendres.

El Sr. Jaume Boet Català, fill de Jaume Boet Fornells i cosí germà del pare d’en Jordi Català de Can Català d’Agell, es va casar amb la Sra. Teresa Pujol Recto filla de Can Mingo, també dit Can Pere Aymerich, on llavors tenien matxos i anaven a desemboscar. Com veieu abans tot era mes proper, encara que al explicar-ho sembla complicat.

La Sra. Teresa Pujol, que enguany a complert cent quatre anys, per el seu caràcter aviat es va convertir en la Mestressa de la casa. El seu marit conreava l’hort de Can Mora, llavors propietat de les germanes Miralpeix de Mataró, també uns garrofers al sot que limitava amb terrenys de Can Xacó i uns altres als terrenys del costat del Sindicat.

Tingueren una filla, la Isabel, avui vídua del Sr. Josep Buch i que viu a la casa amb la seva mare. A la casa amb el Sr. Jaume Boet y la Sra Teresa Pujol també hi visqué un oncle del marit, el Sr. Josep Boet Fornells, que s’encarregava del cafè que hi havia a Can Rectoret. I també hi vivien un germà i una germana del marit, ell es deia Pere, de salut delicada i ella Teresa.

La Sra. Teresa Pujol, mes que centenària, encara que parla poc es una gran jugadora de dòmino i no l’hi agrada pas perdre. La seva filla Isabel, amb qui fa la majoria de partides, em comenta que l’habilitat de la seva mare es tancar ràpid les partides.

Heus ací un tros d’història d’aquest veïnat d’Agell, feta de persones que l’han estimat, que l’estimen i que son garantia de bon futur.

Ara acabant aquest escrit vull desitjar a tots els veïns i veïnes una bona Festa Major i convidar-los a participar dels seus actes, que amb tota bona voluntat ha preparat la comissió organitzadora, però a mes felicitar a la Sra. Teresa Pujol per el seu aniversari amb la il·lusió que ens acompanyi per molts anys.

Que deu tenir el nostre Agell

un entorn encara tranquil

als veïns ens toca vetllar

que no ens el posin de gairell.

Jordi Roca i Marimon

Can Massot, Agell, agost 2009.

Posted in Festa Major | Leave a comment

Escrit Festa Major 2010

CAN NAN – CAN MOREU – CAN CASSADÓ

Aquest any he escollit per fer aquest escrit, una casa d’Agell amb força historia, tant antiga com recent. Es la casa amb aspecte de mas antic situada just sota l’ermita de Santa Elena, a la banda esquerra del torrent que baixant de la muntanya passa per el seu costat.

Aquesta casa era una gran propietat que anava des de l’ermita fins la carretera d’Argentona i ha tingut diferents noms degut als canvis en la seva propietat. En els temps mes reculats es deia “Can Nan”. Durant un temps fou una residència de monges, mes endavant sobre l’any 1865, la comprà el Sr. Antoni Moreu i Viñas, en la desamortització dels bens de l’església, a partir de llavors es digué “Can Moreu”. La casa es restaurà per convertir-la en una casa d’estiueig, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch.

Ho heretà la seva filla Agustina Moreu i Fornells, nascuda a Mataró, germana de Pepeta Moreu, a qui Mataró l’hi dedicà un carrer.

Agustina Moreu i Fornells (1864-1954) es va casar amb Joaquim Cassadó i Valls (+ 1916), llavors la casa es digué “Can Cassadó”. Tingueren cinc fills (Agustí, David, Gaspar, Montserrat i Josep). El matrimoni va fer construir varies cases a la seva propietat, per els seus fills Agustín (Tin), David i Gaspar, la d’aquest últim va ser venuda després de la guerra civil i a bon preu al Sr. Manyé, casa que mes endavant va ser Can Gregori.

El fill gran, Agustí, fou un excel·lent violinista que tingué curta vida, dons emmalaltí de febre tifoidea i feu convalescència a Agell on morí l’any 1914 a l’edat de 21 anys.

Un altre germà, Gaspar (1897-1966), alumne molt temps de Pau Casals, fou un músic i compositor molt famós arreu del mon. Residí molt temps a Florència on encara es celebra cada dos anys un festival de música amb el seu nom. Barcelona l’hi dedicà un carrer al barri de Can Caralleu. Estiuejà i passà estades a la casa d’Agell on sovint es feren festes i concerts amb músics de renom. Ja de gran es casà amb la pianista japonesa Chieko Hara.

Transcric un text d’un dels “FULLS” del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró:

Explica el Sr. Lluís Bonet i Garí, arquitecte, sobre Joaquim Cassadó i els seus fills Tin i Gaspar que “els estius, després de concerts per l’estranger, en passar la temporada a la casa d’Agell baixaven a la capella de Sant Miquel del Cros i executaven durant l’ofertori de la missa dominical un trio de bona música…. Normalment tocaven a la capella de Santa Elena d’Agell on es trobaven amb Enric Granados, el pianista mataroní Frank Marshall i el violinista Joan Massià”.

La ciutat de Mataró va dedicar un carrer als Músics Cassadó, al barri de Rocafonda.

Tornant a la propietat, passat el temps el mas i el terreny proper fou comprada per el Sr. Antonio Miquel. Per la seva afecció a la hípica hi tingueren quadres amb cavalls i segons explica qui ho veié, assistien a missa a l’ermita amb les botes de muntar per després fer la passejada a cavall.

Aquest nou propietari era fabricant de paper de fumar amb la marca “Smoking”, el que portar a que la casa s’anomenés popularment “Ca l’Esmoking”.

Actualment la propietària del mas es la seva filla única, Sra. Magdalena Miquel Chaumon, Vídua de Gabarró, conegut notari de Barcelona.

Al vendre el mas, els Cassadó conservaren la resta de propietat amb les altres cases, conservant el nom de “Can Cassadó” la casa que l’hi es mes propera. Posteriorment van anar fent diferents segregacions i venent les diferents cases, Can Pep Vadó, Can Tin (Can Cerveto), Can David.

Ja es llarga i variada la historia d’aquesta casa i encara hi podríem afegir que durant un temps en foren masovers la família Ribosa, el pare i l’oncle del Sr. Joan Ribosa i Dellà, actual propietari de Cals Frares. L’oncle Joan Ribosa Carbonell a qui anomenaven “l’ereu Nan”, dons ja s’ha indicar que antigament aquesta casa es deia “Can Nan”, en marxar s’endugué el nom i el posà a una casa a Agell de Baix.

Be, per acabar agrair molt sincerament la col·laboració i ajut rebut, per fer aquest escrit, del senyor Francesc Cerveto. actual propietari de Can Tin de “Can Cassadó” i també del Sr. Joan Ribosa i Dellà de prodigiosa memòria.

Bona festa major a tothom i unes rimes sobre l’actualitat:

Preguem tots a Santa Elena

ens deslliuri sempre de tot mal

per tenir Autonomia plena

fins i tot del constitucional

Jordi Roca i Marimon

Can Massot, Agell, juliol 2010

Posted in Festa Major | Leave a comment

Escrit Festa Major Any 2008

CAN MASSOT

Vull començar agraint a la Comissió de Festes l’ocasió que em dona de fer un escrit per el programa de la Festa Major d’Agell en honor de Santa Elena, de fet la d’estiu, que la d’hivern ja fa temps que no es celebra. Escrit que dedicaré a descriure un tros de la petita historia de casa meva.

Can Massot està al final del camí que des de la carretera d’Argentona porta a Can Xacó. La casa està enganxada al camí d’Agell a Mataró, també dit de Sant Miquel, just on el torrent que baixa de l’ermita de Santa Elena hi arriba i tomba cap els terrenys de Can Bartrina i on hi ha el que resta d’un Sant Crist. Torrent que alguns veïns recordaran que s’hi passava a peu, ara no es possible doncs fa anys que no es neteja.

Es una casa antiga però no molt, el document mes antic que conservo es l’escriptura d’Establiment Perpetu del 16 de gener del 1758, sobre un lloc anomenat la Cillera, amb un Cens anual de nou lliures i un parell de pollastres.

El 17 de març de 1903 la germana del meu besavi, la Sra. Mercè Roca i Pineda Vda. Colomer comprà dos terrenys, l’un anomenat “La Creu” que conté la casa i les feixes i l’altre anomenat “La Gleva”, a sobre del camí de San Miquel. L’import de la compra fou de vuit-cents duros, segons l’escriptura.

L’any 1932 la propietària va vendre un tros de “La Gleva” al Sr. Francisco Mañé, que l’incorporà a la seva propietat. La Sra. Mercè Roca i Pineda Vda. Colomer va estiuejar a Can Massot fins la seva mort l’any 1948. Llavors van heretar la propietat el meu pare i tres dels seus germans. L’any 1962 les famílies Mañé i Roca van redimir el Cens que gravava aquestes propietats.

L’any 1969 dos del hereus van vendre la resta de “La Gleva” al Sr. Gregori, llavors nou propietari de Can Mañé. Ara aquest terrenys tenen oliveres i fruiters molt ben atesos per els recents propietaris de Can Mañé-Gregori.

Quant jo vaig néixer, l’any 1949, vivia a la casa la Sra. Francesca, vídua de l’últim masover, el Sr. Abel, amb els seus fills Lluís i Montserrat. Els meus pares, els meus germans i jo, hi passarem cada any part dels estius fins el 1955.

Ajuntant el poc que recordo i el que m’han explicat m’adono que s’hi estava molt bé. Cada dia venia la Elena de Can Rectoret, una senyora molt original sempre amb un cistell al braç, sempre a peu fes sol o plogués, que portava el pa i el menjar encarregat, també venia de tant en tant el Sr. Roig en bicicleta a vendre peix.

En aquells temps el nostre veí de la banda de mar, el Sr. Escorsa de Can Xacó sembrava algunes de les nostres feixes. Passats alguns anys també hi conreà un hort el Sr. Modesto Sells, antic carter de Cabrera. A la casa hi visqué un temps un dels meus oncles. Els anys següents la casa fou utilitzada per diferents estiuejants i guardes o estigué tancada.

Així arribem als nostres dies en que desprès d’esperar cinquanta anys i d’unes bones reformes s’ha acomplert el somni d’ésser veí d’Agell.

Als que sovintegen l’ermita i als que no

aquesta festa de Santa Elena

només resta desitjar vida plena

a tots, que tingueu BONA FESTA MAJOR.

Jordi Roca i Marimon

Can Massot, Agell, juliol 2008.

Posted in Festa Major | Leave a comment